La psicòloga Marta Farré ens parla dels Transtorns de la Conducta Alimentària

Aquest més volem parlar dels Transtorns de la Conducta Alimentària (TCA) amb la Marta Farré, psicòloga del centre Merixell Dietètica i Nutrició:

1- Com ens podries descriure els TCA des del teu punt de vista com a psicòloga?

Els TCA serien com una via en que la persona intenta establir una identitat personal molt vinculada a l’aparença corporal, amb l’objectiu d’obtenir una major seguretat personal. La persona projecta la baixada de pes en aquells altres aspectes de la seva vida que hi té dificultats com: la feina, els estudis, les relacions socials i familiars, etc.

Els TCA inclouen diferents tipus de manifestacions clíniques: Anorèxia Nerviosa (AN), Bulímia Nerviosa (BN) i Trastorns de la Conducta Alimentària No Especificats (TCANE). Pràcticament la meitat de pacients amb AN presenten signes bulímics i viceversa.

2- Quin perfil de persona creus que ho té més fàcil per caure en un TCA? A quina edat englobes el major número de casos de TCA?

Els TCA són complexes, tot i que són freqüents les culpabilitzacions a la moda o a determinades formes de relació i educació familiars, aquests no són els únics factors determinants. Aquests factors estan relacionats amb la fragilitat amb que els individus podem caure submisament sota els missatges mediàtics i del grup al que pertanyem. Podem distingir entre 3 factors:

  • Factors de predisposició: relacionats amb la vulnerabilitat de la persona. Dificultats en les relacions familiars, excessiva importància a l’imatge corporal a la família.
  • Factors desencadenants o de precipitació: pressió per aprimar-se, comentaris dins del nucli familiar, molta importància per l’estètica i la bellesa, comentaris sobre el menjar “light, bo, net…”, situacions vitals d’estrès, qualsevol canvi vital (separació, pèrdua, embaràs…).
  • Factors de manteniment: les pautes alimentàries incorrectes poden portar a canvis biològics i psicològics, i per això la persona nega el que passa, està obsessionat cada vegada més pel menjar i a mesura que augmenta la restricció, augmenta el risc de descontrol alimentari i la por a guanyar pes.

3- Quins signes o senyals poden alterar als pares o educadors de que el nen/a – noi/a pot tenir un problema d’aquest tipus?

La detecció precoç del TCA és fonamental per una intervenció exitosa i una resolució positiva del problema alimentari.

ANORÈXIA NERVIOSA BULÍMIA NERVIOSA
Pèrdua de pes progressiva o brusca Freqüents i llargues visites al WC desprès de menjar
Es pesa constantment Desapareix el menjar del rebost
Evita àpats on pugui ser controlada amb justificacions Signe de Russell”: Durícies al costat de la mà produïda per l’erosió de les dents al provocar-se els vòmits
Menja de forma peculiar: talla molt, manipula, separa, treu greix, amaga menjar Restes de menjar o embolcalls a l’habitació
Renuncia a qualsevol cita social que impliqui menjar Oscil·lacions de pes molt ràpides i evidents
S’interessa en excés i de sobte per temes de nutrició, receptes i temes de cuina Despesa de diners sense justificació
Està molt pendent del que els altres mengen, inclús compra el menjar i cuina per tota la família encara que ella no mengi res desprès Sospita de vòmits (restes al WC, olors…)
Fa molt exercici físic en solitari. (caminar, pujar escales, saltar, ballar, fer abdominals… ) Augment del consum d’aigua, laxants, diürètics o pastilles per aprimar-se
Dóna respostes agressives davant qualsevol comentari Augment del cansament o marejos.
Augmenta el consum de tabac Dificultats de concentració i disminució del rendiment acadèmic o laboral.

Altres senyals d’alerta no directament relacionats amb les dues manifestacions anteriors són:

Respecta a la imatge corporal: comentaris negatius freqüents, admiració dels cossos prims dels altres, posant molta atenció a les dones dels mitjans de comunicació, constants conductes de comprovació de la forma i la mida del seu cos, dedicar-se molt temps a vestir-se i arreglar-se, despesa excessiva de diners en cosmètica i tractaments corporals

4- Què poden fer el pares i educadors per prevenir que els seus fills desenvolupin qualsevol TCA?

Des de que els nens són petits cal que fem els àpats en família i és important que mengem tots el mateix o semblant, important que els fills no vegin als adults fent dietes d’aprimament.

Els missatges dels adults i la família relacionats amb l’aspecte físic i els cossos prims relacionats amb èxit, la millora personal, etc.. cal evitar-los per tal de no introduir aquestes idees en els nostres fills o alumnes. A més a més ser conscient del que fem, som un mirall pels nostres fills.

Cal tenir uns bons hàbits familiars tant alimentaris relacionats amb una vida no sedentària; Fer esport en família, activitats a l’aire lliure, excursions, anar junts amb bicicleta, a nedar, al parc, etc..

Hem d’intentar no fomentar la competitivitat ni relacionar l’autoestima amb el fet de ser guanyadors o perdedors. Hem de potenciar i reforçar l’autoestima dels nostres fills, valorant les seves qualitats i valors i no el seu aspecte físic.

5- Tot i la prevenció, que segur que ha augmentat els darrers anys, ens pots explicar si s’ha observat un increment dels casos detectats?

Actualment, cada vegada són menys freqüents els trastorns alimentaris típics (AN i BN), essent cada cop més habitual que els professionals ens trobem amb els que anomenem Trastorns de la Conducta Alimentària No Especificats (TCANE). I poden ser els casos més greus. Van acompanyats d’altres trastorns de conducta, alteracions de la personalitat, dificultats familiars, relacionals, de convivència.

És molt important la detecció precoç, un bon diagnòstic i una correcta orientació de tractament.

6- I quin paper hi jugues tu com a psicòloga, i la resta de psicòlegs i professionals, com poden ser els dietistes?

El principal objectiu és la recuperació de pes i la restauració de la ingesta normalitzada, però amb això no n’hi ha prou. És fonamental treballar tots aquells aspectes externs que puguin influir sobre els objectius definits. Això suposa el disseny d’una intervenció individualitzada i personal per la persona afectada, però també que cal preparar intervencions i treballar a nivell familiar, nivell social…

7- Les persones amb TCA normalment no admeten que la pateixen, en aquest cas, com poden ajudar els pares i psicòlegs per a que reconeguin que tenen un problema i segueixin un tractament adequat?

És molt important que els adolescents i els pares estiguin informats sobre quins són els riscos i els símptomes que poden detectar en els seus fills. Igual d’important que les escoles i instituts donin suficient informació i estiguin també alerta de canvis de comportament, de notes, etc.

Si els pares o educadors detecten alguna problemàtica relacionada amb l’alimentació, cal buscar ajuda professional de seguida per tal de fer una bona avaluació diagnòstica i donar unes pautes concretes ajustades a cada cas per començar el tractament si cal, en aquest cas els dietistes i nutricionistes junt amb els psicòlegs hi tenen un paper fonamental.

8- Que en penses sobre les pàgines Pro Ana i Pro Mia?

Pro-Ana significa a favor de l’Anorèxia i Pro-Mia a favor de la Bulímia, existeixen des dels anys 90, però s’han potenciat arrel de l’ús d’Internet amb webs, blogs, fòrums..

Aquestes webs potencien l’aparició i ajuden al manteniment dels TCA, ja que els justifiquen com una forma de viure la vida, no com un trastorn, ofereixen consells, dietes i exercicis, amb els que poder perdre pes ràpidament. Des del meu punt de vista, l’activitat d’aquest tipus de pàgines són nocives i representen un perill amb les pràctiques de vida que promocionen, estimulen i recolzen, falsament, a potencials adolescents en risc. Cal dir que aquestes webs són legals a Espanya, en canvi a França són il·legals.

2019-01-16T23:56:26+00:00

Deixa un comentari