L’aigua de consum

Les persones, els consumidors, sembla que cada dia sabem més sobre els aliments. Què són les calories, el sucre, la fibra… entre molts d’altres aspectes, són realment familiars. Però, i l’aigua? Perquè molts ens pregunteu quina és la millor aigua, si la de l’aixeta és bona per a la salut… i és que ens estem adonant que l’aigua que bevem és tota una desconeguda.
L’aigua de consum és aquella aigua que és apta pel consum humà. Això vol dir que és lliure de qualsevol microorganisme i que a través d’aquesta no es transmet cap malaltia. És completament neta, sense sabor, i sana. I n’hi ha dos tipus:

    • L’aigua de corrent, potser més coneguda com aigua de l’aixeta o de font municipal: a Catalunya hi ha un real decret que regula diversos paràmetres de l’aigua. Aquests permeten establir fins a quin punt l’aigua de corrent (o de l’aixeta) és apta i és cada municipi qui s’encarrega de supervisar l’aigua i assegurar que la que se subministra és totalment apta pel consum humà.
    • L’aigua embotellada, que es pot classificar en dos subgrups:
      • Aigües manantials, són subterrànies i la seva composició pot variar.
      • Aigües minerals, també són subterrànies però en aquest cas la seva composició és constant.

 

I QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ L’AIGUA ?

Cada aigua és diferent i això no vol dir que una sigui millor que una altra, sinó que depèn de les necessitats de cada individu serà més indicat un tipus d’aigua que un altre.
Podem conèixer la composició de l’aigua embotellada, per saber-ho només cal mirar l‘etiqueta. Perquè la normativa d’etiquetatge obliga a indicar la composició mineral de l’aigua però, la mateixa normativa, en cap cas diu quins paràmetres i han d’aparèixer. Realment, això fa una mica més difícil poder comparar les aigües amb exactitud, nomes per la falta de coincidència entre paràmetres.
Però per accedir a la informació de l’aigua corrent el procés ja és més dificultós ja que aquesta no va etiquetada.

QUINS PARÀMETRES APAREIXEN A L’ETIQUETA I AMB QUÈ ENS HEM DE FIXAR?

RESIDU SEC:

És un valor que indica la quantitat total de sals minerals que depèn de la font de procedència, el tipus de sòl, etc. Com més elevat sigui el residu sec significa que més minerals conté l’aigua. I inversa.

SODI:

Es tracta d’un mineral, i que té una certa importància. El motiu és que, precisament el sodi, és el que permet indicar a l’etiqueta la duresa de l’aigua:

      • Aigua de mineralització dèbil: conté valors inferiors a 20 mil·ligrams de sodi per cada litre d’aigua (20 mg/l).
      • Aigua dura (no dèbil): quan aquesta conté valors superiors a 200 mil·ligrams de sodi per cada litre d’aigua (200 mg/l).

Això és important perquè les persones amb problemes d’hipertensió o bé si l’aigua s’utilitza per a la preparació d’aliments infantils, és interessant que sigui amb poc sodi, és a dir, de mineralització dèbil o molt dèbil. Ara bé, si l’aigua l’ha de consumir una persona que té pèrdues elevades de sodi a través de la suor, com poden ser les que treballen a temperatures molt elevades o bé esportistes, i també persones amb hipotensió, llavors una aigua dura no serà cap problema, sinó tot al contrari.

NITRATS:

L’aigua conté nitrats, sí. I els nitrats, que en un primer moment poden semblar dolents, en alguna ocasió actuen com a conservadors; i posem per exemple els embotits on els nitrats s’afegeixen, en molts casos, per evitar el creixement de microorganismes no desitjats.
Doncs, una empresa alimentària que necessiti aigua per a la fabricació i elaboració del seu producte, segurament li interessi una aigua amb més nitrats. En canvi, persones amb problemes renals com les litiasis, que pateixin gota o que estiguin sotmeses a diàlisis, o bé per a la preparació d’aliments infantils, el més indicat serà escollir aigües amb menys nitrats.

L’AIGUA DE L’AIXETA, BONA O PERJUDICIAL?

Com ja s’ha comentat, l’aigua de corrent o de l’aixeta és totalment apta pel consum. El què costa més de saber és la composició amb exactitud que dependrà totalment del tipus de sòl, de la zona geogràfica i també de la contaminació. Llavors, és cert que per a persones amb problemes de salut o vulnerables, com els nadons entre d’altres, és més indicat el consum d’aigües embotellades simplement perquè tenen a l’abast la informació i poden escollir quina és més indicada en cada cas. Tot i això, hi haurà algunes aigües embotellades que, per la seva composició, no seran de la seva conveniència.
I això és el què també passa amb l’aigua corrent o de l’aixeta, doncs que és ideal per algunes persones. Doncs, la resposta seria que és bona i gens perjudicial. L’únic que, al no conèixer la composició exacte, crea el dubte de si el seu consum és bo o no. Però de debò, rematem-ho i insistim en què és totalment apta, sana i segura per la salut de les persones sanes.

I PER TENIR CURA DEL MEDI AMBIENT, QUINA ÉS MILLOR?

Aquí sí que, sense dubtes, ens hem de decantar ràpidament en escollir l’aigua de corrent o de l’aixeta. Perquè el consum d’aigua embotellada genera clarament un gran impacte mediambiental, sobretot l’embotellada en plàstic o envasos PET. I és que a més a més, el consell i missatge que donen els envasadors d’aquets tipus d’aigua és que no s’omplin de nou, és a dir, les ampolles de plàstic són d’un sol ús de consum.
I si anem més enllà, no només acaba essent un problema pel medi ambient, sinó que podria arribar a ser un problema per a la salut de les persones l’ús de tan plàstic per envasar aliments. Actualment, estudis molt recents han pogut analitzar i confirmar que, malgrat el plàstic destinat a estar en contacte amb els aliments és apte per a l’envasat de productes alimentaris, hi ha la migració de minúscules partícules cap a l’aliment i, per tan, aquestes s’acaben ingerint.

2018-12-14T00:16:18+00:00

Deixa un comentari