La intolerància hereditària a la fructosa

Últimament, han sorgit nous casos de persones amb intolerància hereditària a la fructosa. És veritat que des de fa anys s’està donant importància als problemes d’intoleràncies i al·lèrgies alimentàries pel gran nombre d’afectats, però tot i això, les estadístiques demostren avui que està en augment la detecció de nous casos i per això és interessant tractar el tema.

La fructosa, què és?

Un tipus de sucre que es troba principalment a la fruita (la fructosa és el sucre més abundant que hi ha a la fruita) i també forma part de la composició del sucre comú o també conegut com a sucre de taula, que és sacarosa, i la sacarosa la formen la glucosa i la fructosa.

Quan mengem un aliment que conté fructosa, ja sigui a través de la fruita o de qualsevol aliment que contingui sucre, s’absorbeix a l’intestí i aleshores l’organisme l’aprofita per a la realització de diverses funcions. Tot això passa gràcies a una sèrie de reaccions químiques en les quals hi tenen un paper fonamental els enzims, que són unes proteïnes especialitzades per a cada reacció.

La intolerància hereditària a la fructosa es tracta d’un error genètic del metabolisme de la fructosa causat per la deficiència de l’enzim encarregat de metabolitzar-la. Quan les persones intolerants a la fructosa n’ingereixen, el seu organisme no la metabolitza correctament i s’acumula massa fructosa a les cèl·lules, aleshores és quan poden aparèixer els símptomes: diarrea, inflor i dolor abdominal, cefalees, deshidratació, hipoglucèmies, etc. Cal diferenciar la intolerància de la malabsorció de fructosa ja que aquesta es tracta d’una dificultat per absorbir la fructosa a l’intestí, no per metabolitzar-la.

El diagnòstic és diferent en els dos casos: la intolerància requereix estudis enzimàtics o genètics i la malabsorció es diagnostica normalment mitjançant el test d’hidrogen espirat.

El tractament en els dos casos consisteix en l’eliminació de la fructosa de la dieta, tot i que en la malabsorció s’ha de restringir depenent de la tolerància de cada persona.

Aliments aptes i aliments no aptes

A continuació, es mostren els aliments aptes i no aptes per a la intolerància hereditària a la fructosa:

ALIMENTS APTES ALIMENTS NO APTES
SUCRES I EDULCORANTS Acesulfam (E-950)
Alitam (E-956)
Aspartam (E-951)
Aspartam i acesulfam (E-962)
Ciclamat (E-952)
Dextrinomaltosa
Eritritol (E-968)
Estèvia
Glucosa
Glicòsids d’esteviol(E-960)
Neohesperidina-dihidrochalcona (E-959)
Neotam (E-961)
Sacarina (E-954)
Taumatina (E-957)
Xilitol (E-967)
Sucre invertit
Inulina, oligofructosa i fructoologosacàrids
Isomalt (E-953)
Xarop de glucosa
Xarop de blat de moro
Xarop de maltitol (E-965ii)
Xarop de poliglicitol (E-964)
Xarop de sorbitol (E-420ii)
Lactitol (E-966)
Maltitol (E-965)
Mannitol* (E-421)
Mel
Melasses
Sacarosa
Sorbitol (E-420i)
Sucralosa (E-955)
Tagatosa
FRUITES I FRUITS SECS Alvocat, pipes de carbassa o de gira-sol, olives i llimona. Totes les demés, inclús els sucs i els productes derivats.
VERDURES Bledes, bròquil, espinacs, patates i bolets. Amb moderació: api, coliflor, mongeta tendra, enciam i cogombre. Pastanaga, ceba, tomàquet i carbassa.
LLEGUMS Pèsols, llenties i mongetes. Cigrons, faves i soja.
CEREALS I DERIVATS Farina i sèmola de blat, civada, sègol, fècula de patata, arròs. Pa blanc i pasta. Farinetes de cereals sense sucres afegits. Cereals o farines integrals, i la farina de soja.
CARNS, PEIX I OUS Totes les varietats fresques. Processats que continguin fructosa, sacarosa o sorbitol.
LLET I DERIVATS Llet, llet en pols sense fructosa afegida, nata, formatges curats i frescos i iogurt natural de vaca, cabra o ovella. Beguda de soja, llet condensada, iogurt de fruites, de soja o ensucrats amb sacarosa, preparats a base de llet amb sacarosa (batuts, gelats…).
OLIS I GREIXOS Olis vegetals, mantega i margarina.
BEGUDES Aigua mineral, infusions i cacau. Begudes amb fructosa, sacarosa o sorbitol, o fetes a base de fruita.
CONDIMENTS I SALSES Espècies, herbes aromàtiques, mostassa, sal, vinagre i llevat. Amaniments comercials amb fructosa o qualsevol que en contingui.

*No es coneix el seu metabolisme exacte. Es recomana no consumir-lo tot i que es pot provar amb precaució.

Anàlisis de l’etiquetatge dels productes alimentaris

És indispensable conèixer bé els productes alimentaris que hi ha al mercat i la informació que es transmet a través de l’etiquetatge. Si ens hi fixem, trobem que hi ha aliments light en sucres, amb baix contingut en sucres, sense sucres afegits o 0% sucres, i no tot significa el mateix ni són tots ells aptes per a les persones intolerants. Analitzem amb detall cada tipus d’informació per saber què signifiquen i quins aliments es poden consumir:

  • Productes light en sucres: aquests aliments s’anomenen light perquè se’ls ha reduït el seu contingut en sucres com a mínim un 30% en comparació amb el seu producte de referència. Per exemple el cas d’un te de llimona i d’un te de llimona light, el producte light conté un 30% menys de sucres que el te de llimona estàndard, però tot i això en conté. Aquest producte no és apta.
  • Productes amb baix contingut en sucres: tot i contenir molt poc sucre, aquest aliment en conté i per tan no és apta.
  • Productes sense sucres afegits: fa referència a què en el producte no se li ha addicionat cap tipus de sucre durant el seu procés de fabricació. Però normalment, aquest tipus d’aliments ja contenen sucres per naturalesa, com per exemple els sucs de fruita. El més probable és que tot i no haver addicionat cap tipus de sucre, el producte té un valor de sucres major a zero (indicat a la taula nutricional), per tan, no són aptes.
  • Productes 0% sucres: aquesta declaració ens confirma que el producte té 0 grams de sucre, per tan, són els únics aptes per a les persones intolerants a la fructosa.

De totes maneres, sempre és recomanable revisar la taula nutricional, en aquest cas interessa el valor de sucres que ha de ser sempre 0.

2019-01-23T23:27:05+00:00

Deixa un comentari