Celiaquia i sensibilitat al gluten no celíaca

Fa poc hem assistit a unes interessants jornades organitzades pel col.legi de dietises i nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) i l’hospital CIMA, per parlar i debatre sobre l’abordatge integral de la celiaquia i la sensibilitat al gluten no celíaca, dues malalties similars, però que en realitat no son igual.

Voldríem explicar de què vam parlar, i també transmetre-us una sèrie de reflexions al respecte amb l’afany de crear interrogants que puguin obrir nous debats. Perquè la realitat és que cada vegada hi ha més persones que pateixen problemes digestius. Cada dia hi ha més casos d’al·lèrgies i intoleràncies. Llavors, és el gluten el culpable de l’aparició de tantes molèsties digestives? O hi ha quelcom més?

Primer de tot, creiem necessari explicar que la celiaquia és una malaltia autoimmune provocada per la ingesta de gluten, una proteïna que afecte les vellositats de l’intestí. Actualment, està infravalorada per la falta d’un diagnòstic precoç en la majoria dels casos. I és per això que professionals sanitaris, com el Dr. Modesto Varas Lorenzo especialista en aparell digestiu, es plantegin l’opció d’un cribratge inicial per diagnosticar-la a temps, com ja s’està fent en altres malalties (càncer de còlon o càncer de mama).

Per sort, cada dia s’estan descobrint nous termes i aspectes relacionats, fins al punt que a dia d’avui sabem que persones no celíaques poden patir problemes digestius igualment per ingesta de gluten.

Així doncs, què passa amb el gluten? La resposta a tants problemes digestius és perquè existeix una altra malaltia relacionada amb la ingesta d’aquesta proteïna (gluten): la sensibilitat al gluten no celíaca.

Doncs, la celiaquia i la sensibilitat al gluten no celíaca són dues malalties amb una mateixa causa: el gluten; amb símptomes digestius similars. Però el què les diferencia, i el què realment confon tan a professionals sanitaris com també a les persones afectades, és el seu diagnòstic.

El diagnosi d’una celiaquia és a través d’una analítica que determina paràmetres genètics i també la presència d’anticossos i, si és necessari, ho acaba confirmant la biòpsia intestinal. En canvi, en una sensibilitat al gluten no celíaca, els resultats dels paràmetres típics de la celiaquia són negatius, i és que no es tracta d’una malaltia autoimmune com ho és la celiaquia. En aquest cas, el diagnosi es fa a través d’una citometria de flux, una prova que determina eosinòfils al duodè i al recte a través d’un mètode de fluorescència.

Per tan, tenim dues malalties relacionades amb la ingesta del gluten, amb símptomes molt similars, però amb diferent diagnosi.

Dermatitis hepetiforme

Parlem breument d’una tercera malaltia, la dermatitis hepetiforme. Abans, però, convé explicar que l’organisme d’una persona sana té mecanismes que lluiten contra virus, bactèries…, aquests mecanismes són els anticossos i en el cas d’una malaltia autoimmune, els anticossos ataquen el propi organisme.

La dermatitis hepetiforme és, com també ho és la celiaquia, una altra malaltia autoimmune provocada per la ingesta de gluten. en aquest cas, quan la persona ingereix gluten els anticossos ataquen la pell, creant lesions evidents, èczemes, picors… En la celiaquia, els anticossos ataquen les vellositats de l’intestí.

Quin és el tractament?

El tractament tan per a la celiaquia, la sensibilitat al gluten no celíaca com per la dermatitis hepetiforme és el seguiment d’una dieta 100% sense gluten, inclús de possibles traces a causa d’una contaminació creuada durant la manipulació, elaboració, preparació, envasat i emplatat.

A més a més, s’inclouen els següents hàbits saludables perquè està demostrat que les persones afectades recuperen i mantenen la salut d’una manera més eficaç:

Practicar exercici físic moderat i constant.

Seguir una dieta variada i sana.

Reduir el consum d’aliments processats i elaborats específics sense gluten. S’entén per productes sense gluten els que són lliures de gluten per naturalesa, i els elaborats que contenen menys de 20 parts per milió (ppm) de gluten.

A Catalunya, l’Associació de celíacs de Catalunya amb seu a Barcelona però que compta amb diverses delegacions per a tot el territori, dona suport a les persones i famílies afectades.

La part psicològica de la malaltia

Com ens comentava el psicòleg Cristian Figueredo, vivim en una societat plena de contradiccions i amb falta de certesa. Sabem que hi ha hàbits que no son del tot adequats i tot i això, hi ha qui els practica. Per exemple, sabem que fumar no és un hàbit sa, tot i això, hi ha qui ho practica.

En la celiaquia, el conflicte comença quan, un dia, et diuen que una sèrie de productes i aliments ja no els podràs menjar mai més perquè contenen gluten; això comporta canviar una sèrie de rutines i activitats que formaven part de vida diària. Fins a quin punt afecta aquest canvi de vida a la persona que pateix una restricció de per vida?

Realment, la societat “ven” que res és impossible. Però no és cert, sí que hi ha coses impossibles a la vida. Perquè quan una persona pateix una malaltia, quan algú ha d’evitar algun tipus d’aliments o ha de deixar de fer coses per culpa d’una condició (en aquest cas parlem de la condició celíaca o la sensibilitat al gluten no celíaca), llavors sí que existeix l’impossible.

En ocasions, aquest sentiment genera frustració, angoixa i fins i tot depressió.

Reflexionem i intentem treure’n la part positiva de qualsevol situació, ja que segurament es poden aconseguir coses bones. En el cas de la dieta sense gluten, segurament que les persones afectades per celiaquia adquireixen uns hàbits de vida més saludables que, fins al moment, potser no s’havien plantejat adoptar.

Cal trobar la manera de viure amb qualsevol condició i buscar el lloc de la restricció a la vida.

Consells culinaris per mantenir una dieta sense gluten correctament:

A LA CUINA:

  • Netejar correctament els utensilis, el forn, el microones i totes les superfícies. També draps i altres estris específics.
  • Guardar els utensilis específics per preparar aliments s/gluten ben separats. Es poden diferenciar per colors, etiquetes o pots.
  • Evitar, sempre que sigui possible, utensilis de fusta.
  • Primer, procurar preparar/manipular el plat o l’aliment destinat a la persona celíaca per evitar contaminacions creuades.

AL SUPERMERCAT:

    • Evitar aliments a granel.
    • Comprar només productes etiquetats.
    • Llegir molt bé les etiquetes.

http://dietistameritxell.com/wp-admin/media-upload.php?post_id=610&type=image&TB_iframe=1

AL RESTAURANT/ MENJAR A FORA:

  • Demanar si disposen d’una carta sense gluten o bé un llistat amb els plats/productes indicant la presència/absència d’al·lèrgens.
  • Parlar amb el xef/responsable i assegurar l’absència de gluten.
  • Vigilar a l’hora d’anar a menjar a casa dels amics. Conscienciar i explicar a l’entorn què és la celiaquia, i precaucions.
2018-12-14T00:13:57+00:00

Deixa un comentari